header-photo

FINS SEMPRE


Avui hem viscut allò que ningú vol viure, el comiat. El comiat de gent que en pocs dies han aconseguit que ens els estimèssim moltíssim, gent que sense fer res en especial, només sent com són ens han emocionat i ens han fet sentir.

Mentre érem a la festa de clausura amb tots els nens, monitors, responsables i pares el cap m'ha jugat una mala passada: ostres! i si no els torno a veure mai més, són gent que m'importa...no no no, no pot ser, això no pot estar passant, no s'està acabant!!

Doncs si, ja s'ha acabat la "Colonie de Vacances, Daloa 2009", ufff...quantes emocions en poc temps, quantes rialles, mirades, petons, abraçades, queixalades, pessics... Jo en vull més!
Està clar que aquesta experiència quedarà dins nostre i no s'esborrarà mai. Ens servirà per entendre altres maneres de caminar, i això és riquesa d'aquella que no ocupa espai.

Ja m'anyoro i encara no he marxat, ploro com si ja fos molt lluny d'ells i encara sóc aquí...ufff!

M'acomiado de la colonie amb una gran sensació de felicitat, causant-me un somriure permanent,
à bientôt

PD: A partir de demà dilluns és molt possible que no disposem d'internet. Bona nit a tothom!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola guapos!!
Ja veig que potser a partir d'avui no tindreu internet però bé us haig de dir alguna cosa! M'encanta el que expliqueu, la vostra experiència i em feu venir ganes de conèixer aquest lloc i aquesta gent. Jordi, tant el video com el teu article d'ahir a la nit són emocionants de veritat. Un petó a tots i totes i fins ben aviat!! Molt bon viatge de tornada i ja ens explicareu moltes més coses! Que xulo!!

Mercè Ylla

Betlem ha dit...

-per cert, si l'any que ve repetiu francofonia, comenceu a plantejar-vos algun nom més artístic, rotllo: "les soeurs Maison i el Jordi".

Una abraçada, nens.

Publica un comentari a l'entrada