Jo de gran vull ser...

Bé mama, espero complaure't amb aquestes paraules.

No patiu que encara que els escolapis ens tractin com uns reis no ens quedarem a viure aqui. Des de que hem posat el primer peu a terra a aqui Costa d'Ivori no ens ha faltat de res.

Ens hem trobat amb un panorama ben diferent del que ens pensàvem.

Sobre el temps hem de dir que no hi ha cap dia que ens salvem de la pluja, pero no ens podem queixar perquè sino no hauriem pogut veure els mega cargols (ni hauriem tingut la oportunitat de provar-los, tot i que el més estrany que hem menjat és rata salvatge).

Seguint amb el tema del menjar us demanem si us plau que ens prepareu una bona dieta per quan tornem perquè aqui només fem que posar-nos les botes. Els escolapis tenen un cuiner que a part de ser un tros de pa cuina genial. Com que el diumenge té festa, les comunitats cristianes dels diferents barris es tornen per fer-los-hi el menjar... Pero és que a més a més, per si no n'hi hagués prou hi ha dies que anem a fer un ressopo.

Com és de suposar a cada àpat resem per donar les gràcies a Déu pel menjar que tenim a taula, pero el que ells no saben és que jo reso d'amagat per demanar foces a Déu per seguir la marxa que porten aquests escolapis. Us podeu creure que a la primera nit ja vam anar a una discoteca... Ja us asseguro jo que és més dificil aguantar el ritme dels escolapis que el dels nens de les colonies.

Sobre les colonies hem de dir que els monitors ivoriencs ens han acollit molt bé i compten molt amb la nostra participacio i opinio. Ens certs moments agrairia que no comptessin tant amb nosaltres per tal d'estalviar-nos les reunions diàries de 2 o 3 hores... pero no ens podem queixar que aixo és el que hem vingut a fer voluntariament igual que tots ells. Tots els monitors de la colonia treballen voluntariament i pel fet de ser el primer any que es fan cap d'ells és titulat per aixo és molt important per ells fer la feina ben feta per obtenir el certificat. Porten una energia que ni els escolapis la tenen...

Els nens paguen mil cefas per assistir a les colonies pero no s'ho poden permetre tots, aixi que n'hi ha que els hi ho paguen els escolapis. Per aixo no se sap si les colonies es podran acabar el dia previst o s'hauran d'acabar abans. Es fera el possible perquè no sigui aixi.

En Bertrand, té un paper molt important a les colonies, doncs n'és el director. La veritat és que tot i la seva marxa té molt clares les seves responsabilitats.

En fi, que jo de gran vull ser escolapi de Costa d'Ivori.